Ahir dijous es va fer saber que el premi Cervantes 2019 s'ha concedit al poeta JOAN MARGARIT.
Poesia de l'experiència humana compartida, poesia "entenedora": la marca que deixa el pas del temps, les lectures, la relació amb el passat i amb la memòria, les passions i les ferides de l'amor, la filla morta prematurament... com l'Estellés!
- Oh, com m'estimo aquest profund silenci
- tan ordenat i clar, fet de maons
- de silenci tan ben aparellats.
- Ell ablaneix aquesta por de segles
- que m'espesseix la sang. Paüra d'ésser
- com un dau que a la taula d'un vaixell
- rodola sol amb el vaivé del mar.
Hi ha poetes que suen sang per escriure un poema i n’hi
ha de tan torrencials i prolífics que poden publicar un llibre cada any.
Joan Margarit és dels segons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada