1. Diccionari català-valencià-balear: el
superdiccionari
El Diccionari català-valencià-balear, conegut popularment per Alcover-Moll, és una obra immensa, que engrandeix i dignifica la llengua. Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll van confegir aquest diccionari en deu volums buidant texts escrits (i també fonts orals) de totes les èpoques i de tots els indrets. Naturalment, de cada cita se n’indica l’autor o la localització. Les entrades inclouen totes les locucions, frases fetes i refranys, de què es consigna, quan cal, el lloc on s’han recollit. A més, cada mot té les transcripcions fonètiques de tots els parlars, l’etimologia i la traducció al castellà. Dels verbs, se’n pot consultar la conjugació (estàndard, històrica i dialectal).
El Diccionari català-valencià-balear, conegut popularment per Alcover-Moll, és una obra immensa, que engrandeix i dignifica la llengua. Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll van confegir aquest diccionari en deu volums buidant texts escrits (i també fonts orals) de totes les èpoques i de tots els indrets. Naturalment, de cada cita se n’indica l’autor o la localització. Les entrades inclouen totes les locucions, frases fetes i refranys, de què es consigna, quan cal, el lloc on s’han recollit. A més, cada mot té les transcripcions fonètiques de tots els parlars, l’etimologia i la traducció al castellà. Dels verbs, se’n pot consultar la conjugació (estàndard, històrica i dialectal).
2. Gran Enciclopèdia Catalana: un portal
amb deu diccionaris i molt més
Al portal de la GEC hi trobaràs quaranta obres de tota
mena: de monografies breus de temes culturals ben concrets fins a la Gran
Enciclopèdia Catalana.
—Gran diccionari
de la llengua catalana: és el diccionari manual de la llengua
catalana més complet que hi ha avui dia.
—Diccionarisbilingües: català-castellà, castellà-català, català-francès, francès-català, català-anglès, anglès-català, català-italià, català-alemany.
—Diccionari de
sinònims Franquesa: amb llistes de mots i amb definicions,
exemples i informació complementària (antònims, termes analògics, categoria
gramatical, marques d’ús, etc.).
—Conjugador
verbal: amb nou mil verbs conjugats.
3. Softcatalà: un portal
pràctic i complet, gràcies a l’esforç dels voluntaris
Softcatalà és una associació sense ànim
de lucre que es proposa de fomentar l’ús del català a la informàtica, a
internet i a les noves tecnologies. El portal conté més de tres-cents programes i aplicacions per
a tots els sistemes operatius. Se’n destaquen:
—El corrector ortogràfic i gramatical,
eina essencial per a escriure amb correcció; atenció: no corregeix tan sols
l’ortografia, sinó que detecta moltes incorreccions: d’un doble espai a un ús
inadequat d’un verb.
—El traductor (català,
espanyol i anglès).
—El diccionari
multilingüe (català, espanyol, francès, anglès i italià).
Optimot és un servei de la Direcció
General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Hi trobem un
magnífic cercador que integra nou fonts i que ens ofereix la informació
referida a cada una. Entre aquestes fonts, s’hi inclouen diccionaris,
nomenclàtors, l’Ortografia del IEC i fitxes elaborades per
l’Optimot mateix. Molt actiu a Twitter,
l’Optimot demostra cada dia que la llengua també es pot ensenyar a la xarxa.
5. Diccionari de l’Institut d’Estudis
Catalans (DIEC 2): el diccionari oficial i eines paral·leles
El DIEC
és el diccionari oficial de la llengua catalana, que parteix del diccionari de
Pompeu Fabra. La primera edició del DIEC es va fer el 1995 (DIEC 1) i la
segona, amb diverses esmenes i incorporacions, el 2007 (DIEC 2). De llavors
ençà, l’Institut hi ha continuat fent esmenes.
A la pàgina web del DIEC hi trobem l’enllaç a un
conjunt de diccionaris aixoplugats sota el paraigua de l’Institut:
—El Diccionari
català-valencià-balear, de què ja hem parlat.
—El Diccionari de sinònims, d’Albert Jané.
—El Diccionari descriptiu de la llengua catalana, que reflecteix els usos lèxic reals. És un diccionari en elaboració permanent.
—El Corpus textual informatitzat de la llengua catalana, un banc de dades amb una gran varietat de texts publicats entre el 1832 i el 1988.
—El Cercaterm, cercador del conjunt de fitxes terminològiques del Termcat.
—El Diccionari de sinònims, d’Albert Jané.
—El Diccionari descriptiu de la llengua catalana, que reflecteix els usos lèxic reals. És un diccionari en elaboració permanent.
—El Corpus textual informatitzat de la llengua catalana, un banc de dades amb una gran varietat de texts publicats entre el 1832 i el 1988.
—El Cercaterm, cercador del conjunt de fitxes terminològiques del Termcat.
6. Diccionari
normatiu valencià: el(s) diccionari(s) de l’Acadèmia Valenciana
de la Llengua
El Diccionari
normatiu valencià és obra de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. S’hi
inclou informació complementària, com ara la transcripció fonètica de tots els
mots i la conjugació completa dels verbs. Del DNV estant, podem accedir a:
—El Corpus
informatitzat del valencià (Cival), amb el buidatge de quatre
mil documents de totes les èpoques (del Llibre de repartiment de
Jaume I fins a texts moderns).
—El Portal terminològic, que
conté un glossari de termes específics i neologismes, amb traducció de cada
entrada al castellà, anglès i francès.
7. Paremiologia catalana comparada
digital: el gran cercador de refranys de Víctor Pàmies
La Paremiologia
catalana comparada digital (PCCD) és, sobretot, un cercador de
refranys i frases fetes en línia. Conté tan sols una part del banc de dades del
paremiòleg Víctor Pàmies i Riudor, amb entrades de totes les fonts
fraseològiques, escrites, orals o digitals que ha anat aplegant durant
vint-i-cinc anys de dedicació. Ara com ara, inclou 150.000 registres,
corresponents a deu mil locucions, frases fetes, refranys, proverbis,
citacions, embarbussaments
8. Diccionari de sinònims de frases
fetes: un cercador eficaç, amb solucions de tota mena
El Diccionari
de sinònims de frases fetes, de Maria Teresa Espinal, és un cercador que
conté més de quinze mil locucions i frases fetes. S’hi pot fer la cerca per
paraules o bé per conceptes.
9. Gramàtica essencial de l’Institut d’Estudis Catalans:
la filla de la gramàtica oficial, més orientativa
La Gramàtica
essencial de l’Institut (GEIEC) parteix de la Gramàtica de la
llengua catalana (la GIEC, no disponible a internet), però en presenta
el contingut d’una manera més simplificada. Una de les grans diferències
respecte de la GIEC és que aclareix més què és correcte (o acceptable) i què
no, i sempre fa referència als registres formals de la llengua.
10. Gramàtica
normativa valenciana: l’altra gramàtica oficial, en pdf
L’Acadèmia
Valenciana de la Llengua (AVL), l’autoritat lingüística al País Valencià, és l’encarregada de sancionar les normes oficials del català meridional (en coordinació amb
l’Institut d’Estudis Catalans) i d’elaborar els materials on es recullen.
[FONT: Jordi Badia i Pujol (Vilaweb)]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada