EL CLAM (ELEGIA)
I de vegades,
d’un aire negre embotits els pulmons,plens d’espessíssima melangia
de veure com els hòmens
viuen entre nàusees i càlculs
i entre molses de subtil hipocresia,
clamem en el buit.
¡Quina inútil llibertat
clamar en el buit!
Joan Valls i Jordà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada