UNITAT 5 - EL RETRAT
DECÀLEG PER A ESCRIURE MICROCONTES
1.
Un microconte és una història mínima que no necessita més que
unisques poques línies per a ser contada, i no el resum d’un conte
més llarg.
2. Un microconte no és una anècdota, ni un guirigall, ni una idea. Com tots els relats, el microconte té plantejament, nuc i desenllaç i el seu objectiu és contar un canvi, com es resol el conflicte que es planteja en les primeres línies.
3. Habitualment el període de temps que es conta serà petit. És a dir, no transcorrerà molt de temps entre el principi i el final de la història.
4. Convé evitar la proliferació de personatges. Generalment, per a un microconte tres personatges ja són multitud.
5. El microconte sol succeir en un sol escenari, dos com a màxim. Són rars els microcontes amb escenaris múltiples.
6. Per a evitar allargar-nos en la presentació i descripció d’espais i personatges, és aconsellable seleccionar bé els detalls amb què seran descrits. Un detall ben triat pot dir-ho tot.
7. Un microconte és, sobretot, un exercici de precisió en el narrar i en l’ús del llenguatge. És molt important seleccionar dràsticament el que es conta (i també el que no es conta), i trobar les paraules justes que ho conten millor. Per aquesta raó, en un microconte el títol és essencial: no ha de ser superflu, és bo que entre a formar part de la història i, amb una extensió mínima, ha de desvelar quelcom important.
8. A pesar de la seua reduïda extensió i al mínim del succés que narren, els microcontes solen tindre un significat d’orde superior. És a dir conten quelcom molt petit, però que té un significat molt gran.
9. És molt convenient evitar les descripcions abstractes, les explicacions, els juís de valor i mai cal tractar de convéncer el lector del que ha de sentir. Relatar contes és pintar amb paraules, dibuixar les escenes davant dels ulls del lector perquè aquest puga commoure’s (o no) amb elles.
10.
Pensa distint, no et conformes, fuig dels tòpics. Un no escriu (ni
microcontes ni res) per a contar el que ja s’ha dit mil vegades.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAquella vesprada m'apetia berenar un bon entrepà amb nocilla i vaig anar a mercadona.Quant vaig arribar vaig anar directament a la secció de dolços.Quant vaig a pagar no hi havia ningú,la gent havia desaparegut i jo amb por de no tornar a vore aquelles persones volgudes.No hi vaig trobar remei i em vau aner a casa amb la barra i el pot de xocolata a la ma i a esperar als meus pares.De sobte emb vaig despertar a aquella estranya sensació de que tot allò havia desaparegut.
ResponEliminaAitana Galdón Monllor