dijous, 5 de desembre de 2019

EL IAIO A NOVA YORK, DE VICENT BORRÀS

Divendres 22 es presentava al Casino Lliberal d'Algemesí l'obra de l'escriptor Vicent Borràs que duu per títol El iaio a Nova York. L'acte de presentació de la novel·la comptà amb una reprentació d'alumnes de primer de Batxillerat, acompanyats pels professors Vicent Girbés i Bàrbara Peris.


Tot i que la novel·la tracta un tema al qual com a persones i com a societat ens hem d'encarar, tant Immaculada Cerdà, membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, com Joan Borja, professor a la Universitat d'Alacant, assenyalaren que l'obra de Borràs és una novel·la sobre la VIDA.


Una novel·la sobre la tendresa i els sentiments, l'emoció i la senzillesa, uns eixos emocionals que faran que la lectura d'aquesta obra (que ja tenim inclús signada per l'autor a la BIBLIOTECA del nostre institut!), us siga de profit.


El iaio a Nova York és en paraules de Josep Antoni Fluixà. "una narració que esdevé poètica amb la meravellosa imatge del viatge a Nova York".

L'autor ens acompanyarà durant el mes de gener i en parlarà de l'obra. No t'ho pots perdre!!!!

25 DE NOVEMBRE - DIA CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Dilluns 25 se celebrà a l'entrada de l'institut un acte que commemorava el Dia contra la violència de gènere.
Enllaç al manifest. Clica ací.





divendres, 29 de novembre de 2019

MICRORELATS - POBRESA ZERO 5/5

IL·LUSIONS MORTES
Hi havia una volta un xiquet de 10 anys anomenat Marc. Ell desitjava tindre un joguet nou, però el que ell no sabia era que eixe joguet havia sigut fabricat per xiquets com ell que havien sigut explotats.

A mesura que va anar creixent i madurant es va adonar d’aquesta realitat i es va prometre que dedicaria la seua vida a buscar una solució a aquest problema.

Quan es va fer adult i capaç d'actuar entrà en una ONG. Allí conegué a molts xiquets que vivien aquesta realitat. Però va agafar molt d’afecte a un en especial, a Jafag.


Marc va fer tot el possible per traure a Jafag d’eixa vida. Però malauradament un dia se n’anà a treballar i no hi tornà. Des d'eixe moment Marc no tornà a ser el mateix.

“SOMNIS”
Necessitava aigua i aire.

Sóc Naya, una xica de 15 anys que treballe en una maquila, una maquila on el sofriment està present i on l’únic que vull és que un dia d’aquests em passe una cosa dolenta perquè una altra dona entre en el meu lloc, jo no ho puc fer perquè he de mantindre la meua família.

Un dia com una altre em vaig dirigir cap a la fàbrica, però quan estava arribant, que em quedaven 10 metres, un cotxe passà a tota velocitat pel meu costat, no em va donar temps a apartar-me del tot, però sí que vaig quedar ferida.

Per fi, així no hauria d'anar a la fàbrica, però de sobte, des de la llunyania vaig sentir una veu que em deia que em despertara, era ma mare dient-me que feia tard.

Havia sigut tot un somni. Però i si els somnis és compleixen?


EL XIQUET TREBALLADOR
Hi havia una vegada un xiquet que entrà a treballar en una empresa als 8 anys.
Tots deien que era molt bon treballador però a les dos setmanes, de sobte deixà d’anar i els seus companys quan el veien jugant en el parc, es preguntaven perquè se l’hauria deixat.

dijous, 28 de novembre de 2019

MICRORELATS - POBRESA ZERO 4/5


UN NOU MÓN
Marina és una xiqueta com tantes altres, que tots els dies s'alça a les 7 del matí per a anar a cosir balons a una fàbrica de l’Índia. Marina vol deixar aquest treball i anar a l'escola, però sap que el seu sou és necessari per a mantindre la casa i la família. Aquesta història es repeteix en milers de famílies, en països subdesenvolupats com aquest, penses que Marina no pensa en un futur millor per a ella i el seu país? Penses que no voldrà la intervenció d'altres països per acabar amb la corrupció i que deixen d'aprofitar-se del seu país?

Marc Gonzàlez

UN XIC DE L’ÀFRICA  
Johari, com tots els dies, abans d’anar a l’escola del poblat, recorre 2 o 3 Km per omplir aigua. De tornada a casa un cotxe se li atura davant per fer-li una proposta de treball, ell se sent en l’obligació d’acceptar per problemes econòmics familiars. En arribar al lloc, veu a altres xiquets com ell, treballant a dures penes. El que Johari no sap és que no estaven treballant, estaven a l’espera d’una organització de tràfic d'òrgans. Johari no és d’Espanya, de Johari no se sap RES.

Rafa Adam

UN XIQUET ANOMENAT ANDRÉS
Un dia un xiquet anomenat Andrés va tindre una desgràcia, el seu pare havia faltat. Ara era l'únic home de casa i sols tenia la seua mare i l’havia de cuidar, així que es va posar a treballar en una empresa per a guanyar diners i a poc a poc va veure que amb esforç es pot eixir de tot, inclús de la mort. Ajuda sa mare a pagar les coses de la casa i van eixint a poc poc de la mala situació, i de sobte la seua mare agafa un càncer i l'ajuda a suportar tot el dolor i està sempre cuidant d'ella, perquè no li falte de res. Però al final la mare no aconsegueix eixir del càncer i acaba morint. Andrés ho va passar molt malament, però es va centrar en el treball i en millorar la seua vida i va aconseguir eixir endavant. Al final va trobar una dona i va formar una família. És feliç i amb una vida plena.





dimecres, 27 de novembre de 2019

MICRORELATS - POBRESA ZERO 3/5

SOMNI DE VIDA 
Tots els matins Mohamed s'alçava per anar a l'escola, ell lluitava cada dia per aconseguir el seu somni, ser el metge del seu poble, i encara que arribava cansat a classe això no l'impedia seguir amb il·lusió el que ell desitjava. Potser no tenia les millors condicions, i havia de traslladar-se per assistir a la universitat, que se situava fora d’on ell vivia, però amb tot el seu esforç, ara hi ajuda a les persones amb els seus coneixements per curar-los. 

Açò sembla corrent i és el que ens passa a molts de nosaltres, però Moha havia de caminar 22 km per anar a l'escola i així i tot no perdia de vista la seua meta. Tal volta hauríem de començar a inspirar-nos més d'aquestes persones?  

Mireia Martínez
SOMNI
El treball, no ha de ser una definició, el treball ha de ser allò que cada persona vulga triar, amb llibertat i faça feliç la seua vida. No ha de ser discriminatori, perquè treball hi ha de molts tipus, vull dir, hauríem de sentir-nos afortunats per treballar.

És el cas de Fina, que sense estudis per males decisions va acabar treballant a la cooperativa. Amb uns pocs diners estalviats, va invertir en la seua formació, ja amb 30 anys, per a ser policia.

Després de 5 anys llargs d’estudi, va entrar al cos nacional, el seu somni es va complir. 

Hauríem de valorar la capacitat de canviar o la d’esforçar-se més, però sempre amb una cosa amb comú, ser allò que has somiat.

Marcos Esteve
2n BAT A
UN CHICO LLAMADO CARLOS
Un chico llamado Carlos de 16 años, vivía con su madre porque su padre los abandonó hace años, su madre trabajaba de limpiadora en el instituto IES Sant Vicent Ferrer d'Algemesí con un sueldo miserable pero se las ingenian para poder sobrevivir. Su madre se puso enferma y el pobre Carlos tenía que trabajar en el campo para poder mantener a la familia. Al cabo de 2 años su madre murió y el pobre Carlos cogió una depresión por su trabajo y por la muerte de su madre. Por culpa de esta situación empezó a consumir drogas y dejó de preocuparse por la casa y de todos los gastos, al final tuvo una sobredosis y murió por culpa de la presión de un trabajo muy duro y de la inestabilidad familiar.

dimarts, 26 de novembre de 2019

MICRORELATS - POBRESA ZERO 2/5

EL MEGASECRET
En una nit freda d’hivern, Kiko tornava a casa com sempre, ple d’una pols blanca per tota la roba i amb una motxilla. Doncs una nit el va parar la policia, perquè es pensaven que venia del comerç de la “farina”, coca per als amics. Els policies li demanaren la documentació i que els portara al seu local. Kiko, cansat com estava ho va acceptar. Passats deu minuts apleguen al local, obrin la porta i… Es veuen quantitats de sacs que posava: “Harina de trigo especializada para pizzas”. Efectivament, Kiko treballava amb la farina de fer pizzes!

JUBILACIÓ
Joan, és un home de 65 anys, que una altra vegada després de tants i tants anys treballant, segueix despertant-se a les 06:00 h per anar a la feina. És un home que ja no té les mateixes condicions físiques que es necessita per a un treball com és la construcció que quan tenia 20 anys. Ell últimament es troba cansat, amb ganes de jubilar-se d’una vegada per totes.
No és injust que després de tants anys despertant-se per anar a la feina, no l’hagen jubilat d’una vegada per totes:
Què estan esperant, que tinga un accident per no estar en les mateixes condicions físiques que quan era jove?

Gerard Sanchis

TREBALL EN L’ADOLESCÈNCIA

Era a mitjan d’octubre, quan un xic, de 16 anys, no volia seguir estudiant 1r de batxillerat i decideix deixar-ho perquè no li agradava estudiar. Al mes de novembre el contracta una empresa de fruita per a donar-li treball transportant caixons amb fruita i va acceptar la proposta. S’alçava molt prompte i acabava rondant les set de la vesprada, ja que era un treball molt dur i cansava molt. Un dia, que s’havia d’alçar per anar a treballar deia que per a què volia seguir treballant així, perquè no treballava a gust i no li agradava. Doncs va deixar el treballar i va agafar les ganes per estudiar una altra vegada per tindre una millor vida en un futur.

Toni Cortijo



dilluns, 25 de novembre de 2019

MICRORELATS - POBRESA ZERO 1/5

Amb motiu de la celebració de la Campanya Pobresa Zero a Algemesí, hem estat treballant en els centres educatius del nostre poble l’ objectiu núm. 8 dels ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible): “Treball digne i creixement econòmic.”

Després de treballar la unitat didàctica i reflexionar sobre aquest objectiu,  hem convidat als nostres alumnes de segon de Batxillerat a escriure un microrelat al voltant d’aquest tema.

Ací teniu alguns textos, vos convidem a llegir-los.

Cada dia de la setmana en podreu llegir tres!!

AÇÒ ÉS NORMAL?
Avui, Hèctor, farà una setmana que començà a treballar en l’atenció al client d’una companyia telefònica. S’alçà puntual com sempre i en acabar de preparar-se anà cap al treball, però estava exhaust com els passats dies. Li donava voltes i voltes al seu nou treball, era normal estar hores seguides sentat enfront d’un ordinador i apegat a un telèfon sense poder anar-se’n a descansar ni un minut? No, no ho era i els seus amics i familiars li deien cada dia com a consell que buscara un nou treball, consell que mai havia escoltat fins aquell mateix matí. Al segon, ja havia donat la volta per tornar a casa i buscar allò que mereixia, un treball digne.

Marina Llopis
DINERO
Son las seis de la mañana. Estoy cansada, agobiada, desesperada, disgustada y un montón de adjetivos negativos más. Son las siete y  media, mis hijos ya tienen el desayuno preparado y las mochilas listas.

Llego al trabajo, trabajo mucho, demasiado, pero es necesario. Vuelvo a las cinco de la tarde igual de cansada, agobiada, desesperada y disgustada que hace once horas, pero ahora soy once horas más vieja.

Me acuesto pensando en si el trabajo realmente vale la pena y, aunque sé que no, me consuelo con que al menos el trabajo dignifica, y si no lo hace, lo hará el dinero. Un dinero para mantener a mis hijos, ellos realmente sí que me dignifican.

Rubén Olmos Pérez 
2 BAT A
SÓN ELS DINERS LA FELICITAT?
En una gran ciutat d’Espanya, un xiquet molt desitjat va nèixer. Des de ben petit va ser molt malcriat pels seus pares, que tan sols el tenien a ell i volien que fóra el més feliç. El que no sabien era que, comprant-li tot el que a ell li venia en gana, tan sols li estaven aportant una felicitat momentània.

Quan el xiquet va complir 15 anys, com que ja no volia joguets, li deixaren escollir un viatge. Molta curiositat havia sentit sempre ell, per entendre com podien viure en algunes ciutats africanes.


Sense pensar-ho dues voltes ja es trobaven a Ghana, el destí escollit finalment. Allí conegueren a la Fatu, una xiqueta de 8 anys que tots els dies s’alçava a les 6 del matí per a anar a per aigua per a la família amb sa mare i després s’encarregava dels animals i les tasques de la llar. La xiqueta esperava impacient tots els dies l’arribada del seu pare i la resta de germanes, per a jugar, únicament amb la imaginació. Ací va ser quan el jove entengué que es podia ser feliç sense joguets ni coses materials. L’únic necessari era l’estima d’una família.




EL IAIO A NOVA YORK, DE VICENT BORRÀS

Divendres 22 es presentava al Casino Lliberal d'Algemesí l'obra de l'escriptor Vicent Borràs que duu per títol El iaio a Nova Y...