Donar un salt cap al Nepal, en concret a les muntanyes del Pamir, justament entre Tadjikistan i Kirguizistan. Ascendir el cim Lenin (7134 m). Disfrutar amb les fotos de l'últim ascens, el Cho Oyu, un huit mil !!
Dilluns tinguérem l'oportunitat d'escoltar la xarrada que Joanma Romero, muntanyenc del CAMA, va oferir a l'alumnat de 1r, 2n i 4t d'ESO de l'institut en l'assignatura de Valencià. Joanma ens apropà i contagià la seua passió per la muntanya, per l'aventura. Mostrà una selecció fotogràfica dels cims que hem esmentat més amunt i, finalment, poguérem manipular el material que fa servir en les seues ascensions. Tot un luxe.
Fins una altra, t'estem esperant al CAMP BASE !!!!
M'agrada molt aquesta idea, que una persona compartisca amb els demés els seus "hobbies", pasatemps, aficions... De fet la passió d'aquest home es espectacular i a més molt interesant per a la resta. Les fotos eren impactants i meravelloses, al igual de que el que transmitia el Dilluns passat, tot una maravilla.
ResponEliminaPaula Piera 4A
Em va paréixer interessant, havia sentit moltes vegades aquell món, però no tenia molta informació.
ResponEliminaEn les fotos es veien les cares de cansats i esgotats que tenien, però també de felicitat. A les imatges també es veien les muntanyes on pujaven, pareixia fàcil en les fotografies, ja ja ja.
El que més em va estranyar, és els hotels i els camps base, no tenia ni idea que existien, em va paréixer molt interessant.
Els paisatges eren súper bonics, sols per veure això val la pena fer aquell sacrifici. Totes les persones que practiquen aquella activitat, em pareixen molt valents.
Aquesta xarrada, per a mi, va ser una experiència molt xula plena de curiositats.
ResponEliminaVa ser molt interessant saber les experiències que ell va tindre i que les compartira amb nosaltres. Les imatges eren una passada, el paisatge, tot el treball que hi ha darrere d'un " he mira, he escalat una muntanya", tot l'esforç , però sobretot els bons moments. Una xarrada plena, de curiositats, com he dit abans i d'experiències que ha volgut compartir amb nosaltres, i això s'ha d'agrair,ja que ha pres un de les seues estones lliures per a parlar i explicar-nos tot el que ha fet. La seua passió, el seu hobbie... Una de les coses que mes li agradava l'ha compartida amb nosaltres . Una xarrada molt interessant, plena de curiositats de cada cultura que ha ha fet en l'escalada, i sobretot, el divertit que va ser veure en persona tot el material. Una xarrada molt recomanable.
Personalment em va agradar molt perquè normalment al sentir el terme muntanyisme, la gent que no el practiquem, pensem a anar un diumenge a la muntanya a passar el dia i a dormir a casa. Però el passat dilluns en la xarrada ens vam endinsar més en el tema.
ResponEliminaVam veure coses que jo personalment sols veig a les pel·lícules. Ens va explicar la seua història, tot el que ha viscut i totes les experiències que ha tingut. Ens va resumir molts dies a la muntanya, en tan sols 50 minuts.
Em va paréixer molt interessant tot el que es viu fent muntanyisme, és un altre món molt diferent on vius coses molt distintes i on has de viure tu assoles o acompanyat en mig d´una muntanya, de tota la fauna, sense poder comunicar-te amb la teua família, amb tots els perills que comporta... Per la part que em toca, li dóne les gràcies per haver compartit el seu hobbie amb nosaltres.
CARLA MARTINEZ 4C
Personalment, no sóc massa d’anar a la muntanya perquè no és una cosa que m’agrade molt, però,aquest home quan va contar tota la seua història em va parèixer molt impactant, com tan sols dues persones poden anar-se’n a una muntanya completament assoles i passar tants dies sense poder comunicar-se amb la família i dormir en tendes de campanyes durant tots aquells dies.
ResponEliminaDesprés, jo no he anat a moltes muntanyes conegudes, he anat; a la murta, a la casella i a la Montanya del poble, a banda que són muntanyes fàcils de pujar, tampoc m’agrada l’escalada, ja que no és un deport fàcil i comporta molts riscos.
El dilluns passat va vindre Joanma Romero amic de Vicent el nostre professor de valencià, que feu escalada de muntanya que ens va contar la seua experiència, la seua passió, l'esforç que fa cada vegada que es posa les botes especials.
ResponEliminaPerò el que em va impactar són, les imagines de cada lloc que va anar, eren impressionant. Al principi ens va dir que per una part feu escalada per la seua professió, però també el feia perquè li agradava aquella sensació . En canvi jo no faria això perquè no aguantaria 40 dies ni un dia escalant tants metres per a després baixar .
Però m agradat molt que vinguera a contar-nos la seua passió.
ALIA BEKKADDOUR 4A
La xarrada per a mi em va resultar molt interessant i molt entretingut, ja que mai havia vist una cosa com el que va estar explicant l’altre dia. És molt curiós veure com una persona que ha estat tota la seua vida fent activitats de muntanya, ens explique les seues experiències davant de nosaltres i els seus materials que va utilitzar durant la seua trajectòria.
ResponEliminaPer més que resulte ser un risc, és una experiència inoblidable el simple fet d’experimentar aventures en la muntanya i viatjar per tot arreu del món i conèixer diferents cultures, religions, tradicions, menjars…, etc. A més de conèixer més de cerca una afició tan significat. No és fàcil dir que vols fer muntanyisme, i menys si són de 3000 o més metres d’altura, sense saber el que realment pot passar o directament sense la companyia de la teua família.
I no parlar de les imatges... m’agradaren molt sincerament i em van parèixer úniques i precioses, ja que poques vegades pots veure paisatges com aquests. Per més que pareixen fotos simples aquestes han passat per dies i dies d’esforç fent escales d’un pais a un altre, però com diuen: tot esforç mereix la seua recompensa...
YASMIN TATE 4ESO A
El xic que ha vingut a presentar-nos la seua afició em va deixar sense paraules perquè la veritat no és que molta gent practique esports com l'alta muntanya i, a més, sabent que li has de dedicar molt esforç i, sobretot, dedicació. També que una vegada que estàs allí has d'anar amb molt cuidat perquè si et despistes, una mica, pots acabar amb un mal accident o fins i tot la mort, ja que en les muntanyes el temps pot canviar, la pressió atmosfèrica disminueix i, per tant, l'oxigen també i es fa més difícil respirar. Si és un muntanya, amb neu has, d'anar amb més cuidat pels devessalls i per on trepitges, que no se t'oblide d'abrigar-te bé i portar amb tu el necessari per a sobreviure i no col.lapsar.
ResponEliminaJo una, no seria capaç de fer aquell esport, com heu llegit abans cal dedicar-li molt temps i esforç, a més,del perill que saps que t'enfrontaràs. Jo no sóc tan valenta com per a fer això i no podria deixar a la meua família, sé que no sona molt heroic de la meua part, però així sóc jo.
El xic em va impressionar molt i les fotos que ens va mostrar també, algunes eren fins a espectaculars;de com es veia el cel des de dalt com si el cel es convertira en un mar de núvols, com he dit abans espectacular! Li done les gràcies per haver-se pres les molèsties de vindre i explicar-nos la seua afició i el que comporta, i al professor per haver-li-ho demanat perquè no estava obligat a fer-ho i encara això ho va fer, això denota el molt que es preocupa per nosaltres i el nostre ensenyament, de saber, un mica més, de la gent que ens envolta en aquest món.
ANA MARIA ROBESCU 4°A
En aquest comentari vaig ha donar la meua opinió sobre la xarrada que ens va donar l’amic del meu professor Vicent. El qual ens va parlar durant una hora del senderisme d’alta muntanya.
ResponEliminaEl senderisme d’alta muntanya és la seua gran afició, i ens va mostrar imatges de com va pujar a la cima de muntanyes locals, fins a muntanyes de tres mil metres d’altura i sis mil metres.
Ens va contar com era l’experiència de pujar una muntanya de més de sis mil metres, els dies que passes fins a arribar a la cima… trobar-te assoles amb la natura…
També ens va mostrar els materials que s’ha d’utilitzar per ha fer senderisme d’alta muntanya. Entre els quals vam veure unes botes gegants amb moltes capes per a evitar que passes fred, un sac de dormir, una gegant jaqueta, ulleres… i entre tots els materials que hi havia, ens va mostrar un el qual era especial; ens va mostrar un artefacte el qual l’utilitzaven els pobladors de l’Himàlaia per ha fer oracions als seus deus.
Bé, dit açò, tota aquesta experiència d’haver conegut ha una persona d’aquest alt nivell d’esport, em pareix increïble, hem pareix que és una disciplina i una modalitat d’esport molt especial e individual, en el qual et trobes tu, assoles amb la natura, i de tu depèn que arribes a la cima o no.
Em pareix un esport molt ambiciós, i aventurat, ja que sempre et portara ha superar-te cada vegada més, i també dir les aventures i viatges que fas pel món.
En resumen, aquesta modalitat d’esport, el senderisme d’alta muntanya , jo no el coneixia molt, però ara que ja sé més sobre aquesta disciplina, em pareix un meravellós esport, m’ha agradat molt poder escoltar i conèixer a una persona així, i vull dir que estic molt agraït d’haver escoltat i conèixer a una persona així, ja que gràcies ha ell i al meu professor de valencià, he conegut una nova disciplina i modalitat d’esport, la qual no coneixia fins ara, i la qual m’agrada molt i m’interessa molt. Gràcies.
Nayden Tanev Yordanov 4ESO A
La xarrada amb el xic que va vindre va ser molt entretinguda.
ResponEliminaEl xic ho va fer molt bé, ens va anar parlant de tot el que havia fet, de tots els llocs als que havia pujat, de tota la gent que havia conegut en els viatges... sense enrotllar-se massa soles explicant el necessari, i amb unes imatges sorprenents de les expedicions que havia fet, dels llocs als que havia anat...
També ens va mostrar alguns dels objectes que utilitza en les seues expedicions i va respondre molt bé a totes les qüestions que li vam plantejar anant molt directe al gra, però igualment es va fer un poquet llarg, encara que es veritat que era molt tard i estaven tots cansats.
En resum, ho va fer molt bé per a ser una persona que no està acostumada a estar parlant amb uns adolescents com nosaltres.
Marta Sala 4 ESO C
La xarrada de Juanma va estar molt interessant.
ResponEliminaJuanma ens va apegar la passió per la muntanya i ens va demostrar que el que ell feia era tot un recte per a una persona.
Per a mi personalment em va agradar molt perquè ens va ensenyar coses que nosaltres no sabíem i fins i tot ens va deixar tocar els seus instruments d'escalada. Aquestes xarrades molen.
Carlos Macián Vidal 4 ESO c
La xarrada ha sigut molt interessant perquè Joanma Romero ens ha contat moltes de les seues experiències, i almenys a mi, m'han entrat ganes de fer una eixida com aquesta. Pense que el sentiment de satisfacció quan aconsegueixes el teu objectiu, en aquest cas, pujar al cim d'una muntanya com el Cho Oyu (8.201 m), és el millor del viatge acompanyat de les increïbles vistes que hi ha des de dalt.
ResponEliminaVull destacar la imatge que es va posar en què es veien els cims i un mar de núvols; em va impactar molt, ja que això no es veu mai a no ser que puges a muntanyes de gran altitud, i aquesta és altra raó per la qual deuríem fer alguna expedició com aquesta en algun moment de la nostra vida.
Els materials que necessiten per a pujar a un cim són molt peculiars. Per exemple les botes són com les nines russes, hi ha una dins d'un altre, i ens va explicar que és molt important protegir-se del fred i per això porten moltes capes de roba.
Em va agradar molt aquesta xarrada pel fet d'aprendre coses noves les quals no coneixia i per animar-me que en un futur, vaja a fer alguna excursió com aquesta.
Houari Bekkay 4º ESO A
Aquesta xarrada m'ha impactat moltíssim perquè abans, quan jo pensava en el muntanyisme pensava que era un esport on, puges la muntanya i baixes, fi del conte, però aquest home m'ha ensenyat que en realitat és molt més que pujar i baixar una muntanya, és una gran experiència, on vius en mig de la naturalesa, a vegades assoles a vegades amb companyia. Joanma ens va contar que podia passar dies sense tindre contacte amb la família, I ens va ensenyar com eren les vistes, unes vistes meravelloses, vistes que no pots vorer dia a dia, vistes impactants.
ResponEliminaLi done les gràcies al meu professor per invitar al seu amic I gràcies a Joanma per haver vingut a compartir la seua passió amb nosaltres.
Patrcia Jackson 4t ESO A
El dimarts passat em va agradar molt la xerrada que va donar Joanma, vaig saber que era el muntanyisme. Perquè tu quan escoltes parlar de fer muntanya tu penses que és anar per exemple a la casella i després tornar, però no, aquell dia vaig saber de veritat que és el comcepte muntanyisme. Muntanyisme es anar a muntanyes super altes i veure risc que té una cosa tan simple com es veu en les imatges, tenir l'experiència de conèixer a més gent de diferents edats, el que es conviure amb les persones que has triat per fer la excursió tan meravellosa , tenir més cultura sobre el món i tenir l'adrenalina i satisfacció d'haver pujat al cim i de saber que ho has pogut aconseguir.
ResponEliminaHelena Sánchez 4t ESO C
En la vida sols uns pocs aconsegueixen trobar la seua passió, allò pel que d’alguna forma troben un propòsit en la vida i gràcies a la qual, gaudeixen més.
ResponEliminaLes persones que la troben es distingeixen, entre altres coses, per la forma en que parlen de la seua passió.Quan parlen del que els apassiona transmeten el que senten quan la realitzen amb un entusiasme que contagien a les persones a les quals en parlen.
Joanma Romero ha viatjat arreu del món gràcies al muntanyisme i en cada muntanya s’ha arriscat la vida, però ens ha aconseguit transmetre la sensació de superació personal que viu cadascú quan descobreix la seua passió.
En aquesta xarrada ens ha transmés la seua passió, el sentiment d’aventura que ha viscut en cada muntanya i sobretot el treball en equip que comporta cada escalada.
Una xarrada que ens deixa un emotiu missatge: La motivació personal et porta tot el lluny que vullgues, i en aquest cas, tot l'alt que vullgues.
Mara Llorens 4t ESO C
Em va agradar molt la xarrada que ens va donar Juanma sobre l'alta muntanya.
ResponEliminaPense que el més interesant hi va ser tot el que hi havia viscut al pujar tants cims, junt a companys i companyes.
A més, ens va contar la seva primera aventura, que la va fer a soles, i hi va anar de punta a punta dels Pirineus.
També ens va ensenyar fotografies molt boniques que ell mateix hi havia fet.
Finalment, ens varem acostar per veurer tot aquell material que havia portat i ens va explicar per a que s'utilitzava cada aparell.
Natalia Verdeguer
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaCrec que ha sigut la xarrada més interessant que he escoltat mai.
ResponEliminaAra gràcies a Joanma Romero, vull experimentar una aventura com aquesta.
Joanma ens ha demostrat que pujar i baixar una muntanya no és tan fàcil, quan jo pensava que era una de les coses més fàcils del món, però no.
El temps de vegades no ajuda, pot haver un despreniment de neu, que algun company teu es caiga, o inclòs tu mateix i tenen que anar a rescatar-te, després el tema que tens que anar ben abrigat, portar una motxilla amb roba, aigua, menjar, i els materials necessaris per a pujar i baixar una muntanya; per exemple les botes que ens va ensenyar Juanma a l’aula (que arribaven a pesar 2 kg cada una) això em va parèixer super pesat, entre que tens que carregar la motxilla, aconseguir carregar-te a tu mateixa i encara carregar més pes...les cordes, les tendes de muntanya per a dormir, els sacs de dormir, i moltes més coses específiques.
Després el tema de estar lluny de la família, molts dies fora de casa i sense poder comunicar-te amb ells, crec que això es una de les coses més difícils.
Però tot esforç té el seu mèrit, les imatges que ens va ensenyar Juanma a l’aula, quan ens va ensenyar les vistes des dels cims de les muntanyes, realment val la pena passar per tot això per a vorer les vistes, perquè realment son unes vistes precioses, i deu ser vint mil vegades mes precioses en persona.
Joanma ens ha demostrat les paraules ‘’superació personal’’,pots arribar tot l’alt que pugues.
YESSICA BLASCO 4t ESO A
La xarrada va estar molt be, ens va ensenyar coses molt interesants.
ResponEliminaJuanma em va fer pensar sobre el entonr de la escalada em resultà un mon molt interesant,inclos tinc pensat arribar a fer alguna volta escalada.
Gracies per aquesta xarrada ens va servir per a molt i va ser molt divertida i el haver portat els intrument de escalada va fer que mos interesarem encara mes
Aquesta idea em va agradar en el primer moment que vam acabar de vore el documental de "Valencia al cim Lenin" a tutoria.Vam donar la idea a Vicent si podia invitar al seu amic Joanma, per a que ens ensenyara com es el mon del montanyisme vist per una persona que la practicava.
ResponEliminaLa charrada va estar molt xula i vaig comprendre,com en moltes voses,que hi ha molts motius per a que algo et apasione.Ell anava mes enllà perque ,encara que no fos el seu treball li agradava i la practicava amb regularetat(la que ell podia).Totes le fotos estaven xulisimes,i el millor va ser cuan ens va permetre manipular els seus instruments de montanya.
En resum,que em va agradar molt i espere que ,com jo,algu de la clase tinguera algun dia la curiositat de fer muntanyisme.
MOHAMED EL ANZI 4C
Quant proposares l'opció de vindrer un escalador,amic teu, a l,institut, pensava que seria el típic que es puja una montaña normaleta, com tot el mon. Però quant vas dir que havia pujat un huit mil, no mo podia creurer.
ResponEliminaQuant ens ensenyares els vídeos a tutoria em va impactar molt tot el que havia aconseguit. Al voreu tot, em van entrar ganes de fer la xarrada al moment. El dia en que Joanma va vindrer, i vaig entrar a clase, vaig veure tots aquells materials de escalada i vaig pensar... "ostres, que guai, però i els diners que haurà invertit en tot?"
Quan finalitzà la xarrada i li preguntarem el que li havia costat tot el material, i ell ens digué que sols el sac eren nou cents euros, em vaig plantejar molt lo de l'escalada. Però després et pares a pensar i dius... "de segur que val moltisim la pena invertir en els materials, sols per lo bonic que es pujar una muntanya i arribar ar cim".
Ala fi tot en la vida es SUPERACIÓ, i si tagrada una cosa, doncs abant i sense por, que amb ESFORÇ, tot es pot aconseguir.
IVAN TALENS ROCA 4tC
ELENA PIERA VÁZQUEZ
ResponEliminaCom bé saps, no vaig poder anar a la xarrada. Però pel que m'han comentat, m'ha arrepentisc de no haver anat. Van dir que van aprendre molt sobre el tema i que es van quedar sorpresos quan el teu amic va dir que havia pujat moltes muntanyes, al contorn de huit mil. Quan m'ho van contar, no m'ho podia creure.
A mi, sincerament, no m'ha agrada molt l'esport, i menys, la muntanya, perquè és un esport d'esforç i cansat. Però m'agradaria haver anat i haver aprés sobre el tema. Gràcies.
L'experiència d'aquest alpinista m'ha paregul molt fascinant. A més d'haver practicat un esport, ha pogut conéixer diferents països i cultures. Ha viscut situacions realement increïbles i molt emocionants, i a la vegada perilloses i de risc, situacions que ha sigut capaç de superar. I una cosa molt important, ha fet amistat amb persones que d'altra forma no haguera conegut i que ara s'han convertit en part de la seua vida. A més, m'agradat molt poder vore tot el material utilizat en aquest esport que solament coneixia a través de pel.licules o documentals. Sincerament, m'ha impresionat com experiència.
ResponEliminaPer tot això, aprofite per agraïr a Joanma la interesant i amena xarla que ens ha regalat i, com no, a Vicent pel seu interés i dedicació per tal d'organitzarla i fer-nos gaudir, com sempre, amb la seua asignatura i ensenyança.
Bon dia amigues i amics. En primer lloc dir que estic agraït pels vostres comentaris, els d'aquest blog i també dels que feu als corredors o al pati arrel de la meua visita.
ResponEliminaJa teniu damunt l'estiu, temps per compartir en familia, amics, o sols. Temps d'esbarjo. Merescut descans després del dur treball de tot el curs.
Dir-vos que el dissabte marxe a Benasc a per Carlos Tudela i el diumenge de camí als Alps a entrenar uns dies de cara a l'expedició d'estiu a la República de Tadjikistan. La ideia es aclimatar i pujar el Montblanc per la vessant italiana.
Intentarem viure bones experiencies i tindre un bon recull d'imatges per quan torne a visitar-vos (amb el permis del mestre Vicent)
Ompliu de vida els vostres somnis. Una abraçada, salut i muntanya!!! Joanma.