Renuncia definitivament als diners. Un desig excepcional com aquest ha de ser més sofisticat, més intel·ligent.
-Dos segons. Digues.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
DE VIVA VEU 2023
L’IES Sant Vicent Ferrer ha participat novament aquest curs en la fase local del certamen de lectura en veu alta “De Viva Veu” amb una sel...
-
DIARI ARA – Diumenge 26/11/17 Hi ha una faula oriental que explica la història d’un home molt vell que viu a la Lluna i que cada nit via...
-
Renuncia definitivament als diners. Un desig excepcional com aquest ha de ser més sofisticat, més intel·ligent. -Dos segons. Digues.
-
Un dels projectes d'aquest any en 1r de BAT serà la realització d'una RUTA LITERÀRIA pel poble. A l'apartat de COMENTARIS ...
Com es pot prendre una decisió tan important amb tan poc de temps? Segur que ha d'haver una resposta molt senzilla.
ResponElimina-Un segon. Vinga, no és tan difícil.
De sobte, un fort corrent d'aire fa que el cistell caiga a terra i, per tant, tots els bolets caiguen amb ell.
-Els bolets, els bolets! - Cridava el boletaire, veient la seua collita perduda.
-Que vols bolets? Per fi! Ja era hora , veus com no era per a tant?
Ana Luz
- Dos segons. Digues.
ResponElimina- Vull poder demanar tants desitjos com vullga.
- En un segon el teu desig es farà realitat.
De repent el gnom desapareix i li deixa un full amb una oració molt curta que tindrà que llegir cada vegada que vullga demanar un desig.
Després va estar pensant molt bé i cada dia que passava demanava un desig al seu gust. Fins que un dia es trobava molt malalt i sentia que ja li quedava poc en esta vida. Aleshores va llegir aquella oració molt lentament i va aparèixer el gnom:
- Digues un desig i te'l concediré.
Aleshores el boletaire li diu:
- Vuic tindre més anys de vida, per viure una vida millor de la que tenia, amb més desitjos.
Zineb Benyahia
-Dos segons. Digues
ResponElimina-Vull que em concedisques 4 desitjos més.
El gnom sorprés accepta la seua proposta i li concedeix aquells 4 desitjos de més. El boletaire content de la seua elecció opta per desitjar allò que ansiava en aquells moments, sense pensar en les conseqüències, ja que si no li agradava la seua elecció tenia el privilegi de poder triar-ne un altre i així trobar el seu desig ideal.
Salut Alarcón Ortega
1r Batxiller
El temps s'estava esgotant, i alhora, les idees d'allò que podia demanar. Coses tangibles - pensava, coses tangibles.
ResponElimina-Un segon
Havia de decidir-se, no podia llançar a perdre una situació com aquella. Així que finalment, optà per demanar el primer que li passara pel cap.
-Vull un cistell ple de rejos bords
El desig es va concebre, el gnom va desaparéixer i el boletaire va emprendre el camí cap a casa. Però, aquest, a causa de la tensió acumulada, es va oblidar d'agafar el cistell que el gnom li havia concebut i que tant mal de cap li havia provocat.
Noelia Sánchez Martorell
1r Batxiller
-Dos segons. Digues.
ResponEliminaEl boletaire, desesperat, no sap que demanar.
-Ja està, s'ha acabat el temps, ho sent però he de marxar.
L'home veient com se n'anava el gnom es va parar a reflexionar sobre el que acabava de passar i va veure que no aprofitem les oportunitats que ens dóna la vida. Que gastem la gran part del nostre temps pensant i pensant i no tenim en compte que el temps passa, passa i no torna, i malauradament quan ens adonem que podríem haver actuat d'una altra manera, ja és tard.
Oumayma Semlali.
1r Batxiller A.
-Dos segons.Digues.
ResponEliminaEl boletaire es quedà mirant al gnom i, llavors,ho va comprendre...
-Ja se el que vuic.
-Digues aleshores.
-No hi desitge res.
El gnom es va quedar amb els ulls com a plats.
-Com què no hi vols res! Alguna cosa voldràs, puc donar-te allò que tu més desitges. Estàs segur del que dius?
-Sí, ara comprenc perquè no em venia res al cap. Ja tinc tot el que vuic.
-Però home això no pot ser.
El boletaire el mirà amb un somriure i diguè...
-Adéu.
Pablo Muñoz Quintanilla.
1r Batxiller A.
-Dos segons digues.
ResponEliminaNo sap decidir-se. Finalment, quan se li ocorre que dir, el gnom l'interromp.
-Temps.
El boletaire s'enfada, ja que per a ell era injust tindre temps en una decisió tan important com aquesta.
-De sobte el gnom desapareix i al boletaire no li dona temps a dir-li res.
Esther Bonias Abargues
1r Batxiller
-Dos segons. Digues.
ResponEliminaEl boltaire indecis i nervios no se li ocurri una idea que la seguent.
-Doncs, desitge que tots els problemes del món s'acaben.
-Necessite que específiques millor, et queda 1 segon.
El boltaire nervios comensa a parlar rapidament perque no volia perdre el desig
-Desitge que s'acabe la fam, pobresa i que les guerres finalitzen per sempre.
-Que s'acabe sols les guerres per sempre o també la fam i la pobresa?
-Desitge que s'acabe tot el que t'he anomenat per sempre.
-Desig aconseguit tota la fam, pobresa i guerres s'acaben per sempre.
El boletaire feliç és despedí i marxa a casa.
Alex Alberola Asensi
1r Batxiller
Dos segons. Digues.
ResponElimina-Doncs... No sé, millor alguna cosa que siga útil però que m`hi faça feliç però que tampoc semble molt egoista.
-1 segon. Ràpid!
El xic va estàs a punt de fer la decisió correcta però de sobte decidí la menys adequada.
-Una empresa molt forta! Va cridar el xic molt fortament.
Aleshores el gnom ja sabia que no podia fer desitjos que no tingueren fondament ni que el feren infeliç, aleshores digué:
-Doncs com sé que aquesta decisió no et farà feliç he de denegar-te el desig.
I així fou com el xic va perdre l'oportunitat per no pensar en la felicitat correctament.
-Dos segons. Digues.
ResponElimina-D'acord, demanaré... crec que demanaré un Land Rover.
-Necessite la paraula màgica.
-Bé, per favor, demanaré un Land Rover.
-Així m'agrada, doncs era mentida, com et podies creure tot açò, no fa falta ser molt intel·ligent per a saber que és impossible demanar un desig.
Es va quedar mirant-lo en cara d'estranyesa mentre el gnom es reia.
Finalment l'home se'n va anar sense saber molt bé que acabava de passar, pot ser que estiguera al·lucinant o seria cosa d'un somni i va continuar el seu camí.
Gabriel Astudillo.
1r BAT A
-Dos segons. Digues.
ResponEliminaEl boletaire va somriure amb astúcia mirant el petit gnom que tenia al davant i va respondre:
-El meu desig és trobar-te ací cada dia que vinga a per bolets, i per tant, m'hauràs de concedir tants desitjos com vulga.
El gnom es va enfadar, no volia complir aquell desig, però no hi havia res a fer, havia de concedir-lo.
-Està bé, el teu desig està concedit.
I amb una ganyota a la cara, es va esfumar.
El boletaire se'n va anar molt content cap a casa, sabent que tenia tot el temps del món per a pensar els desitjos que volia que li foren concebuts, i que en tindria tants com volguera. Havia decidit intel·ligentment, i ara sabia que no els malbarataria.
Nerea Borràs Saz
-Dos segons. Digues
ResponEliminaPodria demanar intel·ligència per a poder saber que és el que vull, però, si ho faig, després no podré tindre res més.
- Un segon. Afanya't, se t'acaba el temps.
Ja sé que elegir, va pensar.
-Desitge...
-No es moga.
Aleshores aparegueren uns éssers estranys que s'emportaren al gnom.
-Eh, tu! Esborra-li la memòria a aquest humà.
Amanda Carrasco. 1r Bat A
-D'acord, ja sé el que vull desitjar.
ResponElimina-Doncs solta-ho.
Però t'advertisc, pronuncia bé perquè qualsevol errada i el desig pot canviar completament.
Amb aquestes paraules al boletaire li entraren dubtes, però com no li quedava temps per pensar-seu millor, hagué de dir-ho.
-Desitge disposar d'un hort darrere de ma casa on es planten diàriament tots els tipus de fruita i verdura que existeixen durant tot el que em queda de vida.
El gnom sorprés i una mica estranyat, contesta:
-Estàs segur de què només vols això?
-Si,segur.-digué entusiasmat.
-Doncs, si ho vols així, et concedisc el desig.
El boletaire després que el gnom desapareguera, continuà el camí a sa casa amb dubtes de si allò fora cert, però com a grata sorpresa, quan arribà, darrere de sa casa aquell jardí antic, sense ús i vell va ser substituït per aquell hort que tant va desitjar.
Yasmine
1r Batxiller
Dos segons. Digues
ResponElimina-Mm... M’agradaria... Tres desitjos més.
El gnom trau un bolet màgic i de sobte el temps torna enrere.
-Digues, tens un minut.
-M’agradaria un cotxe, per a recórrer el món sencer.
-Desig concebut, segueix.
-Que ploguen diners, per a ser ric i tindre-ho tot amb més facilitat.
-Desig concebut, últim.
El boletaire dubta, entristat pensa...
-M’he adonat que no hem fa falta res, l’únic que vull és ser feliç, estar sa, guanyar-me les coses amb constància i dedicació, que la meua dona es cure de la malaltia terminal.
El gnom amb molta empatia, concedeix el desig tal com ell volia.
Dos mesos després, el boletaire amb la seva dona, es trobar al Dubai, feliços i sans, amb un cotxe de bona calitat guanyat pel dur rendiment del boletaire. Observant la posta de sol, agafats de la mà, mirant-se els dos amb cara de nens petits alegres i entusiasmats, enamorats i atrapats a un món ple d'amor i romantisisme.
Lucia Gallego.
1r BAT A.
Dos segons digues: El boletaire es va ficar nerviós per el poquet de temps que li quedava i ràpidament es va ficar a demanar tres desi gos, el primer desig va ser que li donara més anys de vida i viure feliç, la segona li va demanar que no quede més pobresa en tot el món, i per últim en la tercera li va demanar que no hi hagen malalties en Huy el món.
ResponEliminaDos segons digues: boletaire li demana que li done més temps per a pensar-ho i Gnom li va concedir el desig i li dóna un minut.
ResponEliminaUn minut sigues: I Boletaire ràpidament li demana que vol la felicitat l'amor dels seus éssers volguts , i per al últim desig es va quedar pensant molt fins que el temps quasi esgota i li va demanar una dona bella, simpàtica, agradable i que siga molt graciosa i per últim li va donar les gràcies
-Dos segons. Digues.
ResponEliminaEl boletaire, després de renunciar als diners i amb dos segons per a decidir, contesta:
-Felicitat per a la meua família.
-Felicitat? T'he dit coses tangibles. T-a-n-g-i-b-l-e-s. Tangibles.
-Ostres! Doncs mil bilions de pessetes.
El boletaire acaba demanant diners tot i haver-hi renunciat posteriorment.
-Ho sent, ha passat el temps, no puc fer realitat el teu desig. Has desaprofitat l'oportunitat.
Marc Montagud