passa lenta la tardaentre els pollancres del crepuscle.convoque els mots i els silencisi al llarg del poemas’esmuny la paraula fosca,la paraula que només es pot dira frec de llavis.parla’m. digues:el meu silenciés un riu d’aigües fosquescap a tu.digues:el temps maduracalladamenti vindrà l’instanti serà un dia entre tants dies.passa lenta la tardaentre els pollancres del crepusclementre lent s'extingeixel ritme breu del teu silenci.
ANNA MONTERO, De Serenitat de cercles
Foto cedida per Raúl Sánchez Guitart.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada