La pròxima setmana iniciem l'estudi de la nostra història literària. Escriu el final del relat, segons el teu criteri (al voltant de 5-10 línies). A més, quin títol li posaries?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
DE VIVA VEU 2023
L’IES Sant Vicent Ferrer ha participat novament aquest curs en la fase local del certamen de lectura en veu alta “De Viva Veu” amb una sel...
-
DIARI ARA – Diumenge 26/11/17 Hi ha una faula oriental que explica la història d’un home molt vell que viu a la Lluna i que cada nit via...
-
Renuncia definitivament als diners. Un desig excepcional com aquest ha de ser més sofisticat, més intel·ligent. -Dos segons. Digues.
-
Hui hem rebut la visita de Xavier de Bétera , acompanyat a la guitarra per Néstor Mont. El taller Rapsodes ha permés aproximar-nos a la músi...
- Ja estic a casa!
ResponEliminaVa sentir la veu de la seua estimada i, encara que continuava ple de por, va decidir alçar-se per parlar amb ella. Mentre caminava pel corredor, començà a parlar.
- Bona vesprada! Com ha anat el dia? – Va dir, insegur per si sortirien o no aquelles paraules.
- Pa, sí, he de comprar pa. I tomaca també, per al sopar. – Contestà ella
L’home arribà a la cuina, on estava la seua dona d’esquenes. Sense adonar-se, va fer un soroll i Carme es va girar de sobte, espantada.
- Mare de Déu Joan, quin esglai m’has donat. Per què no m’has dit res quan he entrat?
Aquelles paraules van ser suficients per a confirmar-li la veritat. Va córrer cap a la porta, i va fugir de casa.
Atemorit i preocupat va decidir que havia d’esforçar-se i afrontar la situació. Es va alçar del llit disposat a parlar amb la seua dona, i quan ja tenia un peu fora, es va donar un colp al dit menut. Sense pensar en allò que anava a fer, va fer un crit com a resposta del colp. Va ser en aquell moment quan es va adonar que tenia veu i que potser, havia portat la situació fins a un extrem innecessari.
ResponEliminaComença a escoltar sorolls provinents de l'habitació del costat. Sentia com s'anaven arrimant a la porta i com la manilla s'obria. Aleshores, en acte reflex, es va tapar amb el llençol, cosa que el va estranyar, perquè feia molt de temps que no es menejava amb aquesta velocitat. Va mirar com una ombra s'arrima a ell i de sobte...
ResponEliminaDesprés d'haver-se alçat del llit i de rentar-se la cara, es va dirigir cap a la cuina on l'esperava Carme, amb un got de suc de taronja. Es va asseure en una cadira prop de la finestra, però de sobte sentí com una tela grossa es posava damunt dels seus muscles.
-No és bo que estigues tan prop de la finestra sense cap classe de protecció al fred i menys en el teu estat.
De sobte la Carme li pegà un carxot al cap i li digué:
ResponElimina- Encara estàs al llit?, no t’havia dit abans d’anar-me’n que hui et tocava a tu fer el dinar?
Aquest, sorprés, notava com si no poguera respirar, a continuació, s’adonà que tenia al seu gat dormint damunt del seu coll.
Una vegada es llevà al gat de damunt, va comprovar que als peus tenia el gos llepant-li i indicant-li que ja era l’hora del seu passeig rutinari.
En aquell moment va ser quan aquest pobre individu s’adonà del poderós que pot aplegar a ser el cervell, ja que tot el que creia que li estava succeint: aquella angoixa, el no poder parlar, la suor que li recorria dels dits dels peus al front, tot allò, sols era un malson.
Salut Alarcon Ortega/ 1r batxiller A
En el moment en què va escoltar com es tancava la porta, va exclamar:
ResponElimina-Ostres! Se m’ha oblidat fer el dinar...
Quan Carme ho va escoltar, es va enfadar perquè no entenia per què no ho havia fet. Ell es va preocupar tant de demanar-li perdó i de posar-se a fer uns macarrons, que no es va ni adonar que sí que tenia veu.
Nerea Borràs
Aleshores, va fer com si no passava res(sense deixar-se veure de què estava atemorit per la mala estona que acabava de passar) i li va dir que s'anava a ficar fa un momentet a fer el dinar, perquè es pensava que anava a tardar en el treball. Carme no va trobar en ell res de estrany, però dubtava de què li passava alguna cosa en el fons i li resultava molt rar que no haguera preparat el dinar abans què vinguera.
ResponEliminaZineb Benyahia
LA TRAGÈDIA “SENTIMENTALE” D’UNS JOVES SECTARIS
ResponEliminaFou una setmana horrible per a ella, ja que havia d'estar amagant a uns quant estranys joves en el soterrani de la seua casa, cosa que no era de agrat per al seu home, un dia mentre ells dos fumaven un porro de maria arribà la policia, tiraren la porta i engrillonaren el pare i a la mare.
Al saber que els xiquets eren sectaris decidiren anar protegits però els xiquets ja havien creat armes blanques per poder defensar-se cosa que no els va servir de molt, ja que en el moment que els policies entraren al soterrani tot fou una catàstrofe, ja que els xiquets no paraven d’amenaçar als policies i de sobte els policies es fartaren i començà la guerrilla del soterrani i tot es va barrejar, cosa que acabà en un muscles mals i els policies començaren en la metralleta a matar a tots fins que quedà sols un que fou el que va rebre un tir al front i va caure desplomat, la imatge es quedà en tots tirats pel sol amb un corrent de sang que no parava de fluir, per dalt estaven els pares cridant i plorant i de fons els xiquets sectaris tenien ficada la cançó de Txaikovski - Valse Sentimentale la qual cosa feia una escenografia molt dramàtica que ja tenien pensada els xiquets abans de fer el cop, ja que tot allò havia sigut programat pels joves sectaris meticulosament.
Quan ja s'estava acabant la cançó tot pareixia una alba confusa i que tothom estava caminant a càmera lenta metre s'enduien els cossos els sanitaris.
Bernat Girbés García