Amic d'infantesa, company de vaixell corsari en l'adolescència, aprenent de lletra i conversa espontània durant els cinc anys de formació universitària compartida, mirada plena de candidesa, passió per la poesia...
Tot això i més és el meu amic Vicent Nàcher Ferrero. Divendres 13 d'abril presentà a l'Espai Joan Fuster el poemari ELS INCENDIS DE LÀNIMA. Us deixe la ressenya que l'amic Miquel Català ha escrit al voltant dels poemes de Vicent. Al vídeo tastareu el bo i millor del grup de recitació poètica Confiteor.
Sí, n'estic ben cert. Per això escric sempre
com si fóra l'últim dia, i no estalvie cap mot
en dibuixar aquest vast llenç ple de vida,
amb el crit descarnat de qui aviat perdrà
l'ampli horitzó de colors, formes i espais.
Sí, n'estic ben cert. Per això escric sempre
com si fóra l'últim dia, i no estalvie cap mot
en dibuixar aquest vast llenç ple de vida,
amb el crit descarnat de qui aviat perdrà
l'ampli horitzó de colors, formes i espais.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada