S’ha
espatllat l’assecadora. Truco al tècnic. Fins a les cinc no hi són. Poso l’avís
del mòbil per no oblidar-me’n. Mentre condueixo cap a l’escola penso que he de
comprar pernil dolç perquè no està gaire bé de la panxa. Quan soni l’avís del
mòbil he de pensar que també trucaré al dentista perquè toca revisar
l’ortodòncia. I com que hem rebut la carta de l’optometrista que ja fa un any
de la revisió, demanaré hora també. No hem rebut encara el whatsapp amb l’hora del
partit de dissabte.
He d’escriure un mail perquè em passin aquella recepta del
pa sense gluten per a la nova panificadora. Sort que l’Eva de la fruiteria m’ha
dit que li passi la llista per
whatsapp i
que m’ho portarà a casa. He de fer la llista. He de contestar el mail del Maiol
pels articles de la campanya electoral. A la nit miraré com es paga la multa
per internet. Em vaig descuidar de pagar la zona blava mentre anava a la
tintoreria. Em truquen els de l’alarma de casa, que no reben el senyal. També
s’ha espatllat. Que em trucarà el tècnic per venir. Ha sonat l’avís del mòbil
però no l’he sentit perquè tenia el telèfon silenciat. Ja són les set i han
marxat els del servei tècnic. Trucaré demà i torno a posar l’avís perquè soni a
les deu del matí. El partit de vòlei serà a les onze. El pintor m’envia un
missatge: que avui ja no vindrà i que ho farà dilluns. Diumenge és l’aniversari
de la meva germana i sé que li fan il·lusió unes arracades. Quan surti de la
farmàcia passaré per aquella botiga que li agrada. Que no m’oblidi que també he
de comprar sèrum fisiològic. Després de pagar la multa compraré per internet la
raqueta de tenis. I de passada insistiré amb aquella gent que no hi ha manera
que em paguin la factura de la col·laboració. Si diumenge dinem a casa la meva
germana potser haurem de portar alguna cosa de postres. He de trucar a la mare,
que m’ha trucat abans i no li he pogut agafar el telèfon. No vaig al gimnàs
perquè ve el de l’alarma. Ja que em quedo a casa aprofitaré per mirar aquells
dos programes que tinc pendents per fer els articles. No he enviat la llista de
la fruita a l’Eva. La mare em torna a trucar. “Mama, d’aquí cinc minuts et
truco, que estic pagant al súper!” Deixo un
post-it a la porta de casa per no
descuidar-me de portar l’abric a arreglar. L’enganxo al costat de l’altre
post-it, que diu que he de
buscar l’adhesiu del cotxe que hem de portar enganxat a partir de divendres.
Les tovalloles que volia comprar ja les demanaré per Reis i que se n’encarregui
un altre. D’aquesta nit no passa que faig totes les factures. Merda! El pernil
dolç! Massa tard. Rebo un missatge de l’Eva: “Nena, si no em passes la llista
abans de mitja hora ja t’ho haurem de portar demà, que tinc el noi a tope”.
Contesto: “Ets un sol! [emoticones de sol] Ok. Deu minuts i ho tens”. El de
l’assecadora em diu que la peça espatllada ja no es fabrica i que se n’ha de
comprar una de nova. Dissabte, després del partit de vòlei, ho farem. I sortint
comprarem el regalet de la festa d’aniversari de la Blanca que hi ha a la
tarda. Que no m’oblidi que he de recollir també la Susanna, que m’ho va demanar
la seva mare. Després li envio un
whatsapp per
dir-li si vol que me la quedi a sopar. Primer truco a la mare.
Feina
invisible perquè tot funcioni. Com es descansa, d’això? I sobretot, com es
comparteix?
DIARI ARA, 3/12/17
Opine que la noia està angoixada per tanta feina que tè que fer per no haver planejat bé el dia i no demanar ajuda amb les coses que té que fer.Perquè és molt important saber organitzar-se perquè sinó et passa com l'ha passat a ella.Que tot li ve de cop i al final o s'oblida d'alguna cosa o no li dóna temps de fer-ho.
ResponEliminaPense també que la protagonista s'assembla molt a les nostres mares perquè no és fàcil fer aquestes tasques i, a més, sense cap ajuda. I crec que hauríem de donar-les les gràcies per cuidar-nos i preocupar-se per nosaltres.
SPERANTA ANA MARIA 4°ESO A
Jo opine que es sentirà molt angoixada,ja que té molta feina que fer i tot li ve de colp.El que
ResponEliminafaria jo seria organitzar-me i distribuir-me els dies i el que faré dia a dia, per exemple si té
cita amb el dentista deuria d’anar primer a revisar-se'n les dents i després ja anar-hi a comprar el pernill.
El més convenient és tindre a un company de pis o algun amic o familiar teu que t’ajude amb
el que necessites i si fa falta distribuir-se la feina.
Hi ha casos en que hi passa, però sobretot a les mares que tenen que cuidar als nens,
netejar la casa, cuinar, comprar, bàsicament tenen que fer tantes coses que no tenen ni
temps de pensar en si mateixa.
YASMIN TATE 4°ESO A
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAquesta dóna deuria de planificar el temps, és a dir, fer com un horari de totes les tasques pendents i les que ja ha fet, perquè d’aquesta manera no s’oblada mai de les coses i tampoc s’acumula tot, en canvi a ella al llarg del dia li sorgeixen problemes com el del pintor i com no s’ha organitzat correctament, va damunt cap avall intentant solucionar-ho tot mentre que es deixa la meitat de coses com enviar la llista del pernil dolç per whatsapp.
ResponEliminaEl que li passa a aquesta dóna és molt comú en el dia a dia de molts estudiants i jo m’incluixc, ja que moltes vegades no planifique bé el temps i les conseqüències d’això és sentir-se angoixat tot el dia, fer les coses ràpid i malament.
Houari, Bekkay Boumaza 4º ESO A
Parla de les feines invisibles,aquelles que fem de manera habitual sense adornarnos,com posar l'alarma abanç de dormir,enrecordar-se del treball de economía, les tasques de casa,de l'institut... i un fum de coses més.
ResponEliminaTant la protagonista com tots deuriem organitzar millor el nostre temps,i no estariem tan saturats al llarg del día i per tant estariem de millor humor.
M'agradat molt ja que es una representació del día a día de moltes persones.
Ruth Carbó 4°A
Aquesta dona representa a un nombre elevat de persones en aquesta societat de hui en dia. Deuria organitzar-se a l'hora de fer les tasques de casa. També es ben clar, que representa una xicoteta part de raó, a l'hora d'estar pendents dels aparells electrónics quan anem a organitzar la feina i ficar alarmes. Hi és pot observar com també hi pensa en el que te que fer a tot hora, i açó no es gens bo. Hi ha que relaxarse, encara que diuen que és millor deixar-ho tot fet, si no és possible, no hi pasa rés. A la próxima será. Potser la majoria de les persones que han llegit el text, els hi haja vingut a la ment algun familiar, com per exémple els pares o mares.Clara definició dels adults huí en dia.
ResponEliminaHi ha que organitza-se millor, y intentar dependre de tu mateixa, no tant dels aparells electrónics com hi fem hui en dia, sinó saber tindre la ment en el lloc més tranquila, i fer un horari a paper o cualsevol cosa. També, si et dones conter, la dona hi tira les culpes al movil cuan no hi sona. Açó ens pasa gairebé tots a dia de hui. Les tecnologies han passat a ser mol necessaries.
Clarament, és veu com la dona está sola, i ho te que fer tot ella.
Rosa Soler 4C
Aquest text de Mónica Planas reflexa la societat sobre, tal i com diu al títol, la “feina invisible”, una feina que en la majoria de vegades, és referent a la familia o a les tasques de casa. Pot ser les tasques de casa a simple vista poden pareixer coses simples de fer com posar la rentadora, escurar, netejar a casa, posar i llevar taula, anar a comprar… però com en tot, les coses són més difícils de fer que de dir, així que, posat en pràctica, totes aquestes feines que al llarg dels anys han pertanyut, segons la societat, a les dones, ocupen una grandíssima part de la nostra vida.
ResponEliminaAl text es reflexa el que podría ser un día qualsevol a la vida d’una dona, una dona que també és mare, filla, germana, neboda… I jo crec que el més important, una dona es una persona independent, que realment en edat adulta no depén de ningú, però en canvi, aquestes feines esmentades abans que al llarg del temps han caigut sobre la figura femenina de la casa, resten temps de vida a la dóna. Sí, resten temps de vida sols a la dóna, perquè realment, quantes vegades hem vist a un home fent aquestes feines? Encara que sembla que cada vegada hi ha més homes portant als fills a l’escola o anant a comprar, dia a dia veiem com la situació no canvia i a més, amb la inclusió de les noves tecnologies les dones hem d’estar més pendents de la familia i d’aquestes tasques, una situació gens agradable i molt estressant per a les dones. Aleshores per que els homes no ajuden a les dones amb aquesta feina invisible?
És fácil, per comoditat. Una comoditat establida des de fa segles amb el tópic de que l´home és qui manté a la familia anant a treballar i la dona ha de quedar-se a casa ocupant-se de les tasques de casa però aquest tòpic obviament s´ha desmuntat i com que ara la dona també és independent i treballa per mantenir la familia, a més de treballar la dóna realitza les tasques de casa mentre que els homes sols treballen per simple comoditat. Així que l’autora planteja diverses preguntes, com descansar i què fer per acabar amb aquesta situació d’injustícia?
La resposta a aquestes qüestions, igual que a l’anterior, és molt fácil, plantejant una forma d’organitzar-se per fer la feina invisible de la qual depén la nostra vida quotidiana d’una manera equitativa amb la parella, amb els pares, etc. Diuen que qui realment vol aconseguir alguna cosa troba temps per aconseguir-la i si la generació dels nostres pares no està disposta a canviar aquesta situació, no ocorre res, són ells, sobretot elles, qui es perjudiquen a ells mateixos i ja arribarà la nostra oportunitat perquè la nostra generació la canvie. De nosaltres dependrá.
Mara Llorens, 4t C
aquest text reflecteix tot el que fem diariament,pot ser deuriem planificarmos més i no deixaro tot per a l'últim moment ja que no podem enrrecordarmos de tot,sempre estem pensant en el que hem de fer i no del que estem fent en aquest moment.Tot i que tenim més feines abanda de anar a l'institut,fer els deures i estudiar,també tindriem que ajudar més a casa y tal vegada no pasaaria tot aço o no li pasaria tot a una persona,les feines deurien estar més repartides i aixi tot aniria millor.
ResponEliminaBELÉN MARTINEZ. 4ºC
Aquest text reflexa tot allò que molta gent no es capaç de vore a simple vista. Sobre tot són les dones les que fan aquestes feines, i per tant,són completament "feines invisibles".
ResponEliminaEn esta societat les dones són les que fan aquestes feines i els homes són els que treballen a les fàbriques;per tant,quasi ningú es dona conter de tots els càrrecs que té una dona, de totes les coses que ha de tindre al cap , de totes les tasques que ha de cumplir...
Aquest treball és un poc ocult ja que tota la feina que realitza no està valorada. Jo crec que amb aquest text hem de recapacitar tots ( pares i fills ) per a col·laborar a casa, fregant els plats, possant i llevant taula, estenent i plegant la roba, anar a fer la compra... Són tasques que pareixen sencilles però al mateix temps complicades.
Aquesta noticia reflecta perfectament el mal de cap que porta una dona, de totes les coses que ha de tindre al cap i que no li s' oblide ninguna, tot açò pot comportar malestar,inclús et pot comportar malalties.
En conclusió, pense que col·laborant tots a casa,podem fer que les dones no tinguen totes estes tasques.
CARLA MARTINEZ 4C
Opine que aquest text és una còpia al que moltes dones hui en dia tenen al cap al llarg del dia, mares, esposes, traballadores... les quals no reben cap ajuda i això da pena. Aquesta dona s'ha d'organitzar, ací es troba la clau i el que faça fer-ho amb ganes i ben fet. De totes maneres, sempre és bo que algú et tire una mà de vegada en cuando... Les dones són persones, no robots i també necessitem temps per a nosaltres mateixes. En conclusió, crec que la faena repartida és el millor. Aleshores, volem igualtat en tots els aspectes i aquest és un d'ells. M'agradat molt el text.
ResponEliminaCom es pot observar al text la dona està molt saturada de faena cosa que li crea una angoixa immensa a la pobra dona, que lo únic que vol es que finalitzi el dia per poder arribar a casa i descansar, però no ho podrà fer per que després de arribar de treballar tindrà que fer “La feina invisible”.
ResponEliminaCom he comentat abans “La feina invisible” es aquella que no es veu i per tant no es valorada, alguns exemples poden ser: llavar la rova, estendre-la, escurar, agranar, fregar... i una mena de coses mes que fan que la dona acave mortíssima. Açò solia passar a l’antiguitat però lo pitjor es que avui en dia segueix passant lo mateix. La societat no ha deixat enrere el pensament tradicional i segueix pensant que la feina de casa la deu de fer la dona i el home siga el encarregat de portar diners a casa.
Per sort la societat cada vegada esta evolucionant positivament en el concepte “igualtat” i moltes parelles es reparteixen les tasques de casa, fent que la convivència en parella siga molt mes agradable i satisfactòria. Per que no podem canviar tots la nostra mentalitat i fer que la convivència en parella siga millor?
Opine que aquest text reflecteix el que passa tots els dies en moltes cases i no ens donem compte. Pensem que son coses sense importància i que es fàn molt apresa; portar el xiquets al colegi, a les activitats extraescolars, la compra, l'aparat trencat... I encara li pedim més ajuda per a fer eixes coses insignificants que arriven a ser tantes que no s'acaben mai i les deixa molt saturades, tant, que es pot dir que no viuen.
ResponEliminaPer desgràcia aquesta "feina invisible" la fàn casi sempre les dones i mai se té en compte aquest "xicotet treball" a part de que mai se lis ajuda pensant que es no res.
Avui en dia, encara passa en alguns llocs, però també es veritat que la societat a millorat i la "feina invisible" ara es reparteix entre tots dos,però encara li ocurreix això, i coses pitjors, a les dones.
Quant millorarà la societat?
CASEY SMITH 4·C "FEINA INVISIBLE"
ResponEliminaaquest text,com diu el titol,ben be reflecteix la feina que realitzen aquelles persones que no tenen un treball convencional,el treball al qual em referisc es la feina a casa,hi ha un gran dilema a la nostra societat, hi han aquells que diuen que aco no es verdaderament un treball,ja que no reps diners al final de mes,hi han altres persones,com jo que creuen que aco si es un treball verdader ,y ben digne .Sense aquestes persones a la nostra casa,els joves quan tornen a casa no tendrien el dinar que sempre els espera acabat de fer a la taula,la roba ben doblada damunt del llit, y eixa olor a net que fa quan entres a casa,pensa-ho,estas tan acostumbrat a tot el treball que realitzen aquestes persones a ta casa,ja siga ton pare o ta mare,que ja no existeix la paraula gracies,y eixa paraula,crec jo,seria mes que qualsevol cantitat de diners que et podria oferir un treball.
PD:no hi han accents ni c's trencades ,ja que utilitze un teclat angles y no hi han.
Donant la meva opinió sobre aquest text, pense que Monica té massa carrercs a fer, i va molt saturada i pendent de totes les coses que hi té que fer. Pense que totes aquestes coses que pareixen xicotets encarrecs, li resulten gran feina.
ResponEliminaAlgú de la seua familia podria repartir-se amb ella per a ajudar-la i aixi Monica posiblement podria evitar anar engoixada però també es deveres que ha de saber organitzar-se un poc millor i tal vegada no aniria tan perduda en tot el que ha de fer.
Paula Monzó