ARTICLE PERIODÍSTIC DE MÒNICA PLANAS, FES-T'HO MIRAR.
DIARI ARA, diumenge 26 de gener de 2020
1. Descriu el tema i les parts bàsiques del text.
2. Resumeix el contingut del text amb un màxim de 10 línies.
3. Expressa la teua opinió raonada (màxim 5-10 línies).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
DE VIVA VEU 2023
L’IES Sant Vicent Ferrer ha participat novament aquest curs en la fase local del certamen de lectura en veu alta “De Viva Veu” amb una sel...
-
DIARI ARA – Diumenge 26/11/17 Hi ha una faula oriental que explica la història d’un home molt vell que viu a la Lluna i que cada nit via...
-
Renuncia definitivament als diners. Un desig excepcional com aquest ha de ser més sofisticat, més intel·ligent. -Dos segons. Digues.
-
Hui hem rebut la visita de Xavier de Bétera , acompanyat a la guitarra per Néstor Mont. El taller Rapsodes ha permés aproximar-nos a la músi...
TEMA
ResponEliminaL’ús molest i excessiu dels sons dels dispositius electrònics als espais comuns.
ESTRUCTURA
Aquest text està dividit en 4 parts diferents. A la primera s’explica una situació on s’exemplifica el problema a tractar. Seguidament, es mostra una reflexió per fer introduir així un nou exemple. Per últim, l’autora arriba a la seua pròpia conclusió i planteja una pregunta al lector per fer-lo reflexionar.
RESUM
Cada dia hi ha més gent que utilitza els dispositius electrònics als espais comuns. Aquest és el cas de Sílvia, qui afectada per la presbícia, fa ús dels missatges de so del WhatsApp. Com a conseqüència, la resta de passatgers escolten desinteressadament la conversació, creant així una escena que fins i tot pot resultar còmica. Per desgràcia, aquesta es repeteix també a sales d’espera, on els sons dels dispositius, s’acaben convertint en la banda sonora de la jornada laboral. És difícil esbrinar si aquest fet es tracta d’un excés d’ego, de falta d’educació, d’actuar sense pensar, o inclús una barreja de totes aquestes. Però siga com siga, cal destacar que no sols és un problema el desús d’auriculars, sinó també, que enfront aquesta situació, cap persona intenta canviar-la.
OPINIÓ
Personalment, considere que l’autora té raó, i que el problema no són sols els sons dels dispositius, sinó també la gent que no fa res per canviar-ho. Així i tot, considere el fet d’utilitzar auriculars, no és la millor solució, ja que amb aquesta sols aconseguiríem aïllar-nos. Per tant, crec que el millor seria conscienciar-nos del poc necessari que és utilitzar el mòbil en aquests moments i que, com sempre s’ha fet, el millor per esperar als espais comuns, parlar amb la persona del costat.
1. Tracta de l’ús dels mòbils i els sorolls que emeten els ciutadans utilitzant-los en llocs públics o comuns. En primer lloc, s’explica una situació real per a després proposar la idea que l’autora defén (la gent emet sorolls en un volum massa alt als espais públics) a partir d'aquesta. Més endavant, es desenvolupa la idea principal i s’utilitzen més exemples.
ResponElimina2. Una dona es comunica amb la seua companya per mitjà del mòbil parlant alt. Les gravacions que la companya li envia també les reprodueix en un volum molt alt, de manera que els altres passatgers s’enteren de tota la conversa. Cada vegada la gent parla en un to més elevat a llocs públics, de manera que altres persones estan al corrent dels seus assumptes; i també hi ha moltes persones que reprodueixen vídeos de les xarxes socials amb el volum del mòbil molt elevat, de manera que molesten a les persones que estan prop d’ells. Tant els que no tenen cura dels altres habitants i contaminen acústicament els espais, com els que no s’atreveixen a demanar que es baixe la veu, haurien de prendre mesures i actuar perquè aquestes situacions no es donaren.
3. Crec que l’autora està molt encertada i totes les persones, sobretot els joves, haurien de tenir més cura dels altres i no fer coses que puguen resultar tant molestes per als que estan al seu costat. També pense que no és bo que la gent estiga tant enganxada als telèfons i hagen de fer ús d’ells a tot hora i en tots els llocs.
Nerea Borràs
Tema: Persones que utilitzen els mòbils en espais públics amb un volum i un to molt elevat.
ResponEliminaLa primera part explica una experiència de l’autora sobre la gent que utilitza els missatges de so de manera que tots ho senten
La segona part explica una experiència d’un amic seu sobre els sons que ha de sentir de videos a la sala d’espera mentre treballa.
Resum: Al tren hi havia una dona utilitzant els missatges de so del WhatsApp cridant més del que deuria i repetint el missatge fins a tres vegades. Tots els qui estaven al tren estaven escoltant-ho tot intercanviaven mirades per la situació que estaven vivint. El que també ocorre molt és trobar-se amb gent que escolta qualsevol cosa amb el volum al màxim, com per exemple una fisioterapeuta que al treball es passa el dia escoltant els videos que la gent mira a la sala d’espera. Si ets dels que no utilitzen auriculars, fes-t’ho mirar. Si ets dels que no et queixes d’aquestes persones, fest-t’ho mirar també.
Opinió: No utilitze mai els missatges de veu, perquè no em sent còmode parlant-li a un mòbil i menys en públic. Però almenys utilitze auriculars per a sentir música quan vaig pel carrer. Odie les persones que senten música sense auriculars de manera que tots els que passem pel carrer sentim la seua música i a més aquestes persones se senten com millor que tots pel simple fet de no utilitzar el sentit comú, vull dir, els auriculars. A més, amb els amics que tinc, escoltar un missatge de veu en públic significa que tots em miren perquè sols utilitzen els missatges de veu de festa per a dir res més que tonteries.
Marc Montagud
Tema: Tracta de l'ús elevat del soroll del aparells electrònics a espais públics.
ResponEliminaResum: Aquest article primer comença narrats la història d’una dona que viatja amb tren i no li resulta molest ni de mala educació parlar per àudios o escolar alguna cosa a un nivell de massa elevat.
Al narrador també comenta que l’escena li resulta còmica perquè la conversa és molt domèstica i quan la sent una persona que no hi té res a veure amb el tema resulta còmic.
Després de contar la història de la dona al tren comenta que cada vegada hi ha més persones a les quals els dona igual utilitzar el mòbil en llocs públic sense utilitzar auriculars, com si estigueren a sa casa i ningú més els sentira.
Per acabar comenta que la gent que fa això s'ho ha de fer mirar, però la gent que davant aquesta situació incomoda no diu res, també s’ho ha de mirar.
Opinió: En la meua opinió aquest text té raó, perquè cada vegada hi ha més gent que fa ús dels aparells electrònic sense auricular encara que estiga sentint alguna cosa o parlant alguna cosa davant de gent desconeguda o a un lloc públic, on a la gent li dona igual la seua conversa o el que siga.
També hi ha molta gent, com jo, que davant d’una situació així es calla i no diu res, o bé perquè li fa vergonya dir-ho o perquè li sap mal. Però des del meu punt de vista el que cal fer és dir-ho perquè pot ser no ho feren a propòsit i ho feren sense donar-se conter.
Esther Bonias
1. El tema d’aquest text és l’ús de les noves tecnologies sense respectar a la gent que ens envolta en els espais públics. L’estructura que presenta aquest text és: introducció, nus i desenllaç; en les quals se’ns explica i ens fa una reflexió del que passa actualment (l'ús dels telèfons mòbils amb un to de veu elevat en un exemple) amb una conclusió que ens mostra una norma moral del què deurien fer tots; fer servir els auriculars i demanar als demés que baixaren el to de veu del telèfon mòbil.
ResponElimina2. El següent text parla de com una dona es comunica amb la seua companya a través de missatges de so de WhatsApp parlant molt alt, fent que la gent que hi ha al voltat d'ella escolte la conversa, intercanviant mirades perquè realment no els importa però arriba un moment en què la situació es torna còmica. Aquesta situació també es repeteix en molts llocs, com en les sales d'espera, on la gent reprodueix vídeos amb un so molt elevat, creant molestia als demés. Aquests han de prendre mesures i fer alguna cosa per canviar aquesta situació, tant els que ho fan com els que no demanen que açó no es realitze.
3. L'autora té molta raó, perquè tots tenim que tindre més cura a l'hora d'estar al costat de més gent i hem d'esperar a què arribe el moment més oportú per parlar amb la persona que vullguem. Som una societat que abusa molt de l'ús del mòbil i que, com som impacients, som incapaços d'esperar al moment oportú per comunicar-nos amb la persona que volem.
Zineb Benyahia
Comentari del text Fes-T’ho Mirar per: Àlex Alberola Asensi
ResponElimina1.-El tema del cual trata el text és l’us dels altaveus del telefon mobil en espais públics.
Podem classificar aquest text com a un text argumentatiu i per lo tant deu tindre una estructura mediant la cual podem distingir les deiferents parts i ens confirma la classe dde text qué es.
Com a text argumentatiu aques text poseeix l’estrucrtura següent:
1.-Intruducció.- presentació del tema
2.-Exposició.- se desarrotlla el problema mediant exemples
3.-Conseqüencies.-solucions per al problema.ç
2.--EL text ens conta l’història d’una persona qué al trobar-se en el tren observa com una senyors molesta als passatgers mitjançant el altaveu del telefon mobil amb l’aplicació wassap. Al tren podem observar com diferents persones estàn molestant amb el só dels seus telefons sense utilitzar els auriculars. La autora després fa una reflexió per a la gent qué realiza aquest acté per a qué es donen conter del qué fan i a la gent qué no o fa pero els o permeteixen.
3.-Opinió personal sobre el tema del qué parla el text.
Estic totalment d'acord amb el punt de vista de l'autora, considere un falta de respecte les persones qué es troven en un espai públic i fan ús del móvil sense utilizar auriculars i amb el soroll dels altaveus, personalment en pareix increíble qué no sàpiguen qué aquesta acció molesta a tots els demés. Pensé qué deveríen practicar un poc de educació cívica.
Alex Alberola Asensi
FES-T’HO MIRAR
ResponElimina·Temes i parts bàsiques del text:
La contaminació acústica,hi ha persones que moltes vegades no se’n adonen del soroll que fan, això provoca que gent completament desconeguda sapiga de la vida dels demés.
El text es divideix en 3 parts, la primera conta com una dona al tren es comunica amb un to prou alt.La segona part explica com s'està tornant molt habitual la contaminació acústica i per últim,diu que les persones que no li diuen res a les altres persones sobre aquests actes que es poden considerar de mala educació, ens ho podem fer mirar.
·Resum:
En un tren, hi ha una dona que està parlant amb una altra persona, amb un to prou alt, fent que els altres passatgers escoltin la conversa que suposadament deuria de ser privada, per culpa del to de veu de la dona i del soroll de l'altaveu del telèfon mòbil s'està tornant pública.
També posa un altre exemple sobre una fisioterapeuta que es passa el dia escoltant sons de vídeos que reprodueixen els mòbils, això resulta ser molt molest tant per als treballadors com per als pacients i altres persones.
Finalment,”critica” a les persones que no fan servir els auriculars ja que moltes vegades estalvien molèsties i el seu ús evita molestar a altra gent per que només ho escoltes tu mateixa, però també diu que els que no diguem res al respecte en aquest tipus de situacions, ens ho hem de fer mirar.
·Opinió:
Personalment, estic d’acord, en aquest món hi ha gent que deuria ser més empàtica i utilitzar els auriculars o baixar la veu, perquè això a la gent li molesta.
Jo sóc una persona que sempre ix de casa sense els auriculars, per que al ser un desastre pense que els vaig a perdre, també mai faig audios per què no m’agrada com sona la meva veu i per això sempre intente escriure els missatges.
Oumayma Semlali 1r Batx A.
Tema: La contaminació acústica.
ResponEliminaResumen:
Les persones que parlen per telèfon en veu alta en públic molesten a la resta, pot ser que hi haja gent que li done igual escoltar les converses de les persones, però a quasi tots els molesta. Vegem el cas de Sílvia, que utilitza el Whatsapp en veu alta, aquesta situació sol crear un ambient molest, desagradable... Independentment que aquest tipus de persones ho fajen aposta( o que li done igual que les persones escolten les seues converses) o sense donar-se compte, la solució més eficient per a aquestes situacions es utilitzar auriculars.
Opinió:
En part estic d´acord amb l'autora, hi ha persones majors que també fan el mateix, però perquè no terminen de dominar be les noves tecnologies, com la meua iaia, voltes necessiten ajuda per abaixar la veu del mòbil, estan acostumats a veure els vídeos o escoltar el que siga amb el nivell màxim de veu perquè segons ells” s'escolta millor”
El text diu que podríem demanar que baixen la veu, de totes maneres la gent s'enfada i perd el respecte, caldria destacar la idea de mai perdre el respecte sobretot hui en dia que mai saben amb qui ens podem trobar.
Gabriel Astudillo.
Tema:
ResponEliminaL'excessiu ús dels aparells electrònics en els espais públics.
El text està dividit en 3 parts. La primera podríem dir que és la introducció. En ella ens comenta una anècdota on una xica parlava en el tren amb la seua sòcia. Després segueix dient que són cada vegada més les persones que ho fan. Per últim torna a posar un exemple on ella esta parlant amb una psicoterapeuta i des de la sala d’espera es podia sentir sorolls de mòbil.
Resum:
Una dona es comunica amb la seua sòcia via missatges d’àudio en un tren. Ella esta parlant en veu prou alta, així que es pot sentir tota la conversa. Els passatgers inclús s’adonen dels noms de les persones i el context dels missatges. Cada vegada succeeixen més aquestes situacions. Més gent parla en espais públics com si estigueren en la seua pròpia casa. Una psicoterapeuta comenta com en la seua sala d’espera es pot sentir música, discursos, crits... de persones que no duen auriculars o els que porten no son suficients per a què no s’escolte el que estan escoltant.
Opinió:
Mònica té raó. Quan entres al tren és rar que no escoltes cap soroll provinent d’un aparell electrònic. Les persones cada vegada ja no ens donem conte de si algú li molesta el que estem fent. Com ella diu “Costa discernir si és una qüestió d’ego, de mala educació, de mala oïda o d’inconsciència”. Era d’esperar, ja que estant en l’època de les noves tecnologies era rar que no passarà. Personalment no és que em moleste o m'incòmode, però sí que és de veres que no fa falta parlar en veu alta tenint medis on sols escrivint ja et pots comunicar.
Amanda Carrasco.
-TEMA: L’ús molest dels altaveus del mòbil en públic.
ResponElimina-PARTS BÀSIQUES DEL TEXT: Hi ha quatre parts o idees bàsiques.
La primera i la tercera part es podrien unir en una sola part, ja que conta l’experiència de l’escriptora davant de les persones que contaminen el nostre ambient acústic amb les seues qüestions personals.
La segona part és quan afirma que cada vegada hi ha més persones desconsiderades que parlen en espais públics i veuen vídeos de les xarxes socials amb un volum massa alt.
Finalment la tercera part és la conclusió que trau l’escriptora d’aquest tema.
-RESUM: Cada vegada més persones s’uneixen a l’irritant costum d’escoltar i parlar temes privats en ambients públics amb un to cridaner mitjançant el mòbil.
Les persones que estan al voltant d’aquests individus no volen saber les seues vides personals ni el que veuen en les xarxes socials, però els falta el valor per a dirigir-se cap a aquestes persones i comunicar-los que estan actuant d’una forma molt irrespectuosa, egoista i maleducada.
En canvi, les persones que es comporten d’aquesta manera estan fent el ridícul, i el pitjor de tot és que tal vegada ni se n’adonen.
-OPINIÓ: Estic d’acord amb Mònica Planas, haver d'escoltar converses agenes, vídeos, videojocs que estan escoltant altra gent en veu alta és molt molest, a més a més tenint auriculars, perquè no utilitzar-los?, així segur que ho sents millor i no montes una escena davant de tots, posa'n-te en evidència.
Salut Alarcon Ortega// 1r BATXILLER A
TEMA: La mala educació en els espais públics
ResponEliminaRESUM: Una senyora estava molestant en espais públics, és un problemes molt habitual.
Després d'una dona explica que li passa el mateix en el seu treball i demana prudència a la gent amb educació o a l’hora de demanar-ne.
ESTRUCTURA DEL TEXT:
Línies 1-18: introducció contant una història.
Línies 19-22: explicació del problema.
Línies 23-32: fica un problema com a exemple.
Línies 33-37: petició.
OPINIÓ PERSONAL.
ÉS un text molt ben estructurat i fàcil d’entendre cosa que no és molt habitual. També disposa de molts exemples de les situacions possibles que poden ocórrer suggerint els problemes exposats.
En definitiva m'ha agradat molt aquest text perquè exposa un problema molt habitual hui en dia i que moltes vegades pensem que no passa res però és una cosa que pot arribar a molestar molt, també m'ha agradat molt perquè gràcies als exemples que hi ficava m’hi ha sigut molt fàcil d’entendre
Tema
ResponEliminaVolum excessiu dels aparells electrònics a llocs públics
Estructura
El text comença amb la descripció d'una situació diària, que porta a l'autora a expressar la seua opinió. A continuació, descriu un altre exemple per a acabar amb una conclusió. Finalment, s'adreça al lector plantejant una pregunta.
Resum
Cada vegada és més habitual estar en espais públics i escoltar videos, missatges de veo o música d'altres dispositius electrònics. Aquest és l'exemple de Silvia, una dona que mantenia una conversa mitjançant els missatges de veu del WhatsApp. Aquesta converça hauria de ser privada però, degut al volum en què parla i escolta els missatges, tots els passatgers acaben al corrent.
Aquesta no és una situació aïllada, ja que cada vegada més la vivim al nostre dia a dia. Potser siga una qüestió d'ego, d'inconsciència o de mala educació. En qualsevol cas, hem de tindre en compte a la resta de persones i intentar utilitzar auriculars o disminuir el volum del nostre dispositiu electrònic.
Opinió
Estic d'acord amb l'opinió de l'autora. Pense que quan estem a llocs públics hem de tenir en compte a les persones que estan al nostre voltant i tindre cura amb el volum dels nostres dispositius. A més, considere que en cas de que no tinguem auriculars, podem prescindir de veure aquests videos en eixe moment, i esperar a arribar a casa. Personalment, és una situació que hem molesta molt, ja que considere que és una falta de respecte, i que no tenim per què aguantar aquests sorolls molestos.
ResponEliminaTema: L’ús incorrecte del to del mòbil davant de públic
Parts bàsiques: Aquest text està estructurat en 3 parts:
1.Introducció:És on l’escriptora mostra un exemple principal on dóna a entendre
la idea que ens vol tractar.
2. Desenvolupament: On explica de manera directa l’efecte del mòbil en la societat
3.Conclusió:L’autora és dirigeix als lectors per donar-nos a entendre que és el que
deuríem fer davant aquestes situacions.
Resum:
Mònica Planas narra com una dona molestava a tota la gent del tren amb els seus crits
i forts sorolls per tal de parlar en algú i com és una falta d’educació.
A més ens explica com aquestes situacions és troben dia a dia al nostre voltant
i com les vivim constantment; com en el cas d’una fisioterapeuta que dia darrer dia
treballa amb sons al seu voltant i com hi hi ha d’aprendre a viure amb ells.
A la fi, ens fa a entendre com deuríem manifestar-nos davant d’aquestes injúries
I com hauríem d’afrontar-les o de la manera contrària no formar part d’elles.
Opinió:Estic totalment d’acord, ja que per a mi és una falta de respecte
tindré a algú constantment cridant massa o posant el telèfon a un
volum massa alt,crec que s’hauria de pensar una mica més en com
se sentiran els altres i no sols en el benefici propi d’un, ja que en aquest món
no sols està ell i ha més gent i no a tot el món li va a parèixer correcte
o tindre igual el fet que estiguen molestandlos