Un dia vaig escriure |
Un dia vaig escriure que fer poesia consistia talment a preguntar a cada nom quin altre nom volia per a ell: et dius enyor, ¿no et vols pas dir pressentiment o cuc?, la pluja és el teu nom, ¿vols dir-te llàgrima? D'això fa molt de temps i els noms no van respondre mai, deu ser que s'ho pensaven. Ara és diferent, no ho escriuria. Sé que cap cosa, tot i sent l'enveja permanent d'una altra, per tal com és ella mateixa no pot desistir del seu esforç essencial, no té resposta, és pura indecisió, només vacil.la. I han passat molts anys i cada nom s'està morint vora el caliu del seu sentit primer i invariable. I penso, ja de lluny, que la poesia és fer emmudir el llavi de la terra amb la paraula justa. |